Janer Manila, Gabriel (1981). Les aventures d'en Pere Pistoles. Barcelona: Bruño. teatre, 60p.
Gabriel janer Manila va nàixer a les Illes Balears l'1 de novembre de 1940, és un escriptor espanyol en llengua catalana, mestre i catedràtic. Va estudiar magisteri i va començar escrivint obres de teatre. També va estudiar filosofia i lletres amb una finalitat pedagògica. En 1975 començà a impartir classes a la Universitat de les Illes Balears. El rei Gaspar va ser la seua primera novel.la dirigida a un públic infantil i juvenil amb la qual va guanyar el premi "Josep Maria Folch i Torres", el premi més important d'aquella época per als escriptors catalans. A més de dedicar-se a la novel.la, també es dedica a escriure teatre i a la investigació, combinant la feina literària amb la càtedra d'Antropologia de l'Educació. Ha traduït obres de l'italià al castellà i les seues obres han sigut traduïdes al castellà, anglès, euskera i gallec. Un dels seus llibres destacats és "He jugat amb llops", narrat de primera mà per Marcos R. A més, també trobem obres com: el cementiri de les roses (1972), l'abisme (1969), Sexe i Cultura a Mallorca (1982), Les aventures d'en Pere Pistoles (1981)...
Les aventures d'en Pere Pistoles conta la història de Pere, un home al qual li agraden molt les pistoles i sempre en lleva unes quantes d'amunt, i un dia la Miquela, enamorada d'en Pere, és raptada per uns indis i el seu pare, el shèriff, li diu al Pere que si fa que la Miquela torne es casarà amb ella. Doncs el Pere agafa totes les seues pistoles i surt cap a les terres de ponent. Pel camí, es troba amb la fada beneta, la qual intenta convèncer-ho que no cal usar armes per conseguir alguna cosa. Ella li diu que pot ajudar-lo i li dóna una cinta llarga de foc, i li diu que si sap utilitzar-la, li donarà alegria i enginy, però en Pere prefereix les seues pistoles i no li fa cas. Seguint el camí, es va trobar amb un animal de ploma, un goril.la i un el seu amo, amb serps en el coll. Pere vol seguir el camí amb ells, però li diuen que haurà de renunciar a les pistoles, ja que ells fan riure a la gent ,no volen fer mal. El Pere no vol i segueix el seu camí. finalment, es troba amb una botella màgica i un Geni li diu que pot donar-li un desig, i aquest demana totes les pistoles posibles per matar als indis i el Geni intenta convèncer-ho de què les armes no faran que guanye. Però en Pere segueix el seu camí, fins que arriba al poblat del Indis, després d'un moment de lluita, la Miquela ix i li diu que ella no se'n vol tornar, que vol casar-se amb Quixal de Senglar. Doncs el Pere en torna sense la Miquela.
És molt importat dir que l’autor s’adreça a un públic principalment quasi adolescent, entre els 9-13 anys. Es pot observar durant tot el llibre una mena d’imatges que apareixen per aclarir els textos, però com és un llibre dirigit als més majors de l’escola, no hi apareixen imatges a totes les pàgines, sinó cada dos o tres. No obstant això, la selecció de les imatges és molt bona, ja que ha volgut representar les parts més importants de l'obra i es veu de manera clara el que està passant. Totes les imatges són en blanc i negre amb alguns tocs de color roig, els dibuixos són prou elaborats, són senzills però atractius per als xiquets, ja que no són uns dibuixos normals, exageren molt tot.
Quant a la lletra, cal dir que és un llibre prou curtet, la lletra es veu perfectament i és prou gran. A més, es pot diferenciar dos tipus de lletra durant tota l'obra, la lletra per als diàlegs i la lletra del narrador, sent aquesta un poquet més menuda. També cal dir què en podem observar com abunden les cançons, poemes, i endevinalles, utilitzant el "centrat" en aquests casos. No obstant això, el lèxic utilitzat no s'adequa molt a l'edat del lectos, es troben nombroses pauraules dificils d'entendre i és un llenguatge un poquet antic per al qual estan acostumats els xiquets. El trobe un poquet difícil de llegir.
Pel que fa a l’estructura és molt completa, les escenes estan ben lligades i a més, durant tota l'obra apareixen els diàlegs i els personatges que parlen en cada moment. A més, també veiem la intervenció del narrador per a explicar-nos i posar-nos en escena del que passa. Com s’ha dit abans, l’autor s’adreça a un públic principalment quasi adolescent, predomina la fantasia sobre la realitat, encara que aquesta última també es troba present en moltes parts del llibre.
Pel que fa a la fantasia de l'obra, es troba d'exemple el fet de que la Fada Beneta transformara en gallines a bona part del públic que està veient l'obra, o per exemple, les tres princeses que s'han convertit en serps per culpa d'una mala fada. Respecte a la realitat, trobem l'amor que en Pere té per la Miquela, com faria el que fora per rescatar-la i com a la fi, aquest amor no és correspongut.
Cal destacar que el llibre convida a continuar la lectura dels xiquets, ja que sempre deixa una miqueta d’expectació entre capítols, la qual cosa atrau l'atenció dels lectors. En quant el final d’aquesta obra,no és un final molt previsible, ja que els xiquets poden imaginar-se que la Miquela està en males condicions i que el Pere la rescata i viurien feliços per sempre. Però no és així, resulta que és tot el contrari, la Miquela està molt bé i no vol tornar amb el Pere.
En relació amb els personatges, trobem personatges autèntics i personatges de ficció. En Pere Pistoles és un clar exemple d'un personatge autèntic, ja que l'anomenem d'aquesta manera per la seua obsessió amb les pistoles, és un personatge que ens mostra els seus sentiments en tot moment, tant si està trist com enfadat o alegre. També hi trobem a la Miquela, el seu pare i als indis. No obstant això, també hi trobem personatges de ficció, com pot ser el geni de la botella, que concedeix qualsevol desig, o les fades i els animals, que tots ells parlen i tenen característiques humanes. Com a personatge femení, hi trobem a la Miquela i a la Fada Beneta. Quant a Miquela, trobem a la xica guapa que és "seqrestrada" pel seu vertader amor, deixant tota la seua vida enrere i començant una nova amb els indis. També tenim a la Fada Beneta, una dona amb sentit de raò que intenta convèncer al Pere de què no per tindre pistoles és millor que els demès, és pot veure que es molt llesta, ja que realitza un muntó d'endevinalles per veure si el Pere és tan llest com aparenta.
El temps està molt be marcat al llarg de tota l’obra, ja que ens situa en tot moment en quin moment del dia estan. Tota l’història transcorre en un día, i això permet que es marque el ritme i la intensitat del text de manera senzilla. L’espai també esta molt bé marcat, en tot moment s’ubica al lector en l’escenari on transcorre la història gràcies al narrador, que en tot moment ens explica el que no podem veure. A més a més, la ubicació contribueix a crear una bona perspectiva del relat i reforça situacions.
Finalment, dir que l'història que es conta en aquesta obra de teatre m'ha agradat molt en general. El que destacaria és el final de la història, ja que no ens l'esperem. Ens dòna a entendre que la Miquela no és segrestada de veritat i ha pogut escapar-se per amor. Trobem uns tocs d'humor que també m'han agradat molt. El llibre intenta explicar-nos que la violència és l'última solució per a tot, com tots els personatges que hi apareixen intenten convèncer al Pere del fet què deixe les pistoles, i a la fi, es veu que per moltes pistoles que tinga, no hi ha consegit el que volia. No obstant això, no és un llibre que utilitzaria a la meua classe, ja que l'he trobat un poquet difícil de llegir, però sí que portaria als xiquets a veure la representació teatral.
És molt importat dir que l’autor s’adreça a un públic principalment quasi adolescent, entre els 9-13 anys. Es pot observar durant tot el llibre una mena d’imatges que apareixen per aclarir els textos, però com és un llibre dirigit als més majors de l’escola, no hi apareixen imatges a totes les pàgines, sinó cada dos o tres. No obstant això, la selecció de les imatges és molt bona, ja que ha volgut representar les parts més importants de l'obra i es veu de manera clara el que està passant. Totes les imatges són en blanc i negre amb alguns tocs de color roig, els dibuixos són prou elaborats, són senzills però atractius per als xiquets, ja que no són uns dibuixos normals, exageren molt tot.
Quant a la lletra, cal dir que és un llibre prou curtet, la lletra es veu perfectament i és prou gran. A més, es pot diferenciar dos tipus de lletra durant tota l'obra, la lletra per als diàlegs i la lletra del narrador, sent aquesta un poquet més menuda. També cal dir què en podem observar com abunden les cançons, poemes, i endevinalles, utilitzant el "centrat" en aquests casos. No obstant això, el lèxic utilitzat no s'adequa molt a l'edat del lectos, es troben nombroses pauraules dificils d'entendre i és un llenguatge un poquet antic per al qual estan acostumats els xiquets. El trobe un poquet difícil de llegir.
Pel que fa a l’estructura és molt completa, les escenes estan ben lligades i a més, durant tota l'obra apareixen els diàlegs i els personatges que parlen en cada moment. A més, també veiem la intervenció del narrador per a explicar-nos i posar-nos en escena del que passa. Com s’ha dit abans, l’autor s’adreça a un públic principalment quasi adolescent, predomina la fantasia sobre la realitat, encara que aquesta última també es troba present en moltes parts del llibre.
Pel que fa a la fantasia de l'obra, es troba d'exemple el fet de que la Fada Beneta transformara en gallines a bona part del públic que està veient l'obra, o per exemple, les tres princeses que s'han convertit en serps per culpa d'una mala fada. Respecte a la realitat, trobem l'amor que en Pere té per la Miquela, com faria el que fora per rescatar-la i com a la fi, aquest amor no és correspongut.
Cal destacar que el llibre convida a continuar la lectura dels xiquets, ja que sempre deixa una miqueta d’expectació entre capítols, la qual cosa atrau l'atenció dels lectors. En quant el final d’aquesta obra,no és un final molt previsible, ja que els xiquets poden imaginar-se que la Miquela està en males condicions i que el Pere la rescata i viurien feliços per sempre. Però no és així, resulta que és tot el contrari, la Miquela està molt bé i no vol tornar amb el Pere.
En relació amb els personatges, trobem personatges autèntics i personatges de ficció. En Pere Pistoles és un clar exemple d'un personatge autèntic, ja que l'anomenem d'aquesta manera per la seua obsessió amb les pistoles, és un personatge que ens mostra els seus sentiments en tot moment, tant si està trist com enfadat o alegre. També hi trobem a la Miquela, el seu pare i als indis. No obstant això, també hi trobem personatges de ficció, com pot ser el geni de la botella, que concedeix qualsevol desig, o les fades i els animals, que tots ells parlen i tenen característiques humanes. Com a personatge femení, hi trobem a la Miquela i a la Fada Beneta. Quant a Miquela, trobem a la xica guapa que és "seqrestrada" pel seu vertader amor, deixant tota la seua vida enrere i començant una nova amb els indis. També tenim a la Fada Beneta, una dona amb sentit de raò que intenta convèncer al Pere de què no per tindre pistoles és millor que els demès, és pot veure que es molt llesta, ja que realitza un muntó d'endevinalles per veure si el Pere és tan llest com aparenta.
El temps està molt be marcat al llarg de tota l’obra, ja que ens situa en tot moment en quin moment del dia estan. Tota l’història transcorre en un día, i això permet que es marque el ritme i la intensitat del text de manera senzilla. L’espai també esta molt bé marcat, en tot moment s’ubica al lector en l’escenari on transcorre la història gràcies al narrador, que en tot moment ens explica el que no podem veure. A més a més, la ubicació contribueix a crear una bona perspectiva del relat i reforça situacions.
Finalment, dir que l'història que es conta en aquesta obra de teatre m'ha agradat molt en general. El que destacaria és el final de la història, ja que no ens l'esperem. Ens dòna a entendre que la Miquela no és segrestada de veritat i ha pogut escapar-se per amor. Trobem uns tocs d'humor que també m'han agradat molt. El llibre intenta explicar-nos que la violència és l'última solució per a tot, com tots els personatges que hi apareixen intenten convèncer al Pere del fet què deixe les pistoles, i a la fi, es veu que per moltes pistoles que tinga, no hi ha consegit el que volia. No obstant això, no és un llibre que utilitzaria a la meua classe, ja que l'he trobat un poquet difícil de llegir, però sí que portaria als xiquets a veure la representació teatral.
No hay comentarios:
Publicar un comentario